La Generalitat ha obert avui a consulta pública un avantprojecte de llei que simplifica els tràmits urbanístics i ambientals per a llicències d’obra, amb l’objectiu declarat d’agilitzar la construcció de 50.000 habitatges (una de les promeses centrals de l’actual executiu) i també els projectes industrials. La reforma modificaria fins a quinze normes, entre elles la llei d’urbanisme i la de prevenció i control ambiental, i la Generalitat afirma haver-la pactat prèviament amb col·legis professionals i entitats municipalistes. El període d’informació pública i participació ciutadana s’allargarà fins al 30 de setembre, amb la intenció d’aprovar-la abans que acabi l’any i portar-la després al Parlament.

El canvi de fons és que els promotors privats podran presentar, juntament amb la sol·licitud de llicència, un «certificat de conformitat urbanística i tècnica» signat per tècnics externs d’entitats col·laboradores autoritzades (ECAU), similar a una declaració responsable. Els tècnics municipals només haurien de comprovar que l’informe està ben presentat, i es reforça el silenci administratiu positiu perquè els tràmits avancin en un o dos mesos com a màxim (davant els aproximadament dotze mesos actuals). Aquestes entitats col·laboradores hauran de comptar amb un tècnic responsable i una assegurança de responsabilitat civil d’un milió d’euros que cobreixi danys per actuacions deficients. Els ajuntaments podran optar per no acollir-se a aquest «carril ràpid» si ho prefereixen, i queden exclosos de la reforma àmbits com el patrimoni protegit, el domini públic costaner o les llicències d’habitatge d’ús turístic (HUT). En l’àmbit ambiental, es preveu eliminar el tràmit previ de suficiència i idoneïtat, substituint-lo per una revisió posterior; la Generalitat calcula que tràmits que ara duren fins a dos anys es podrien resoldre en un mes.

El govern calcula que l’aprovació de planejaments urbanístics als ajuntaments es podria escurçar entre quatre i sis mesos, i que els projectes empresarials declarats «d’interès general» veurien reduir a la meitat els terminis de tramitació urbanística. El principal punt de fricció previsible és l’àmbit ambiental, on es passa d’un model de control previ a un de revisió posterior, cosa que pot generar objeccions quan la norma arribi al debat parlamentari.

Font: API Girona