El Parlament de Catalunya ha aprovat una reforma clau de la llei d’habitatge que posa fi al buit legal que permetia esquivar el topall de preus mitjançant el lloguer de temporada i el lloguer d’habitacions. A partir d’ara, aquestes modalitats també quedaran sotmeses a la regulació de preus a les zones tensionades, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge i frenar l’especulació immobiliària.

La reforma ha estat aprovada amb els vots favorables del PSC, ERC, Comuns i la CUP. Junts ha donat suport al cos general de la llei, però ha votat en contra dels aspectes centrals, com la regulació del lloguer de temporada i la reserva d’habitatge de protecció oficial, mentre que el PP, Vox i Aliança Catalana s’hi han oposat.

Amb la nova normativa, tots els contractes de lloguer no turístics, independentment de la seva durada, quedaran regulats per la mateixa llei. Això implica l’aplicació del topall de preus vigent des del març del 2024, basat en l’índex estatal de referència. En el cas dels grans tenidors o dels pisos que es lloguen per primer cop, el preu haurà d’ajustar-se estrictament a aquest índex. En canvi, els petits propietaris hauran d’aplicar el preu del contracte anterior, actualitzat amb l’IPC corresponent.

El lloguer de temporada per motius laborals, acadèmics o mèdics no desapareix, però passa a tenir les mateixes garanties legals que el lloguer de residència habitual. Quan es formalitzi el contracte, caldrà justificar documentalment la finalitat del lloguer i registrar-lo a l’Incasòl amb el dipòsit de la fiança.

La reforma respon al creixement accelerat del lloguer de temporada, especialment a Barcelona i als 271 municipis declarats zones tensionades. Segons dades de l’Incasòl, els contractes de temporada declarats a Barcelona han passat de 833 el primer trimestre del 2023 a 2.347 dos anys després, evidenciant l’ús d’aquesta modalitat per evitar la regulació de preus.

Pel que fa al lloguer d’habitacions, la nova llei estableix que la suma de totes les rendes no pot superar el límit màxim fixat per a tot el pis. Aquesta mesura pretén frenar el negoci dels colivings, empreses que han convertit edificis sencers en allotjaments per habitacions amb rendes molt elevades.

La normativa també reforça el control i les inspeccions. Es crea un registre de grans tenidors, una Comissió de Supervisió dels Contractes d’Arrendament i un cos d’inspectors amb capacitat sancionadora. Les multes per incompliment poden arribar fins als 900.000 euros.

Des del govern, es defensa que la llei permet avançar cap a un model on l’habitatge sigui un dret i no un actiu financer. En canvi, el sector immobiliari i part de l’oposició alerten d’una possible inseguretat jurídica, d’una reducció de l’oferta de lloguer i fins i tot d’una possible impugnació davant el Tribunal Constitucional.

Tot i les crítiques, les entitats socials i el Sindicat de Llogateres celebren la reforma com una victòria i insisteixen en la necessitat d’una vigilància activa i de sancions efectives perquè la llei es compleixi i tingui un impacte real en l’accés a l’habitatge.

Font: API Girona