Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) alerta que l’habitatge protegit a la demarcació de Girona és insuficient i presenta una distribució territorial desigual. L’informe, elaborat per les investigadores Dolors Canals i Elena del Rey en el marc de la Càtedra d’Habitatge Pere Bahí, analitza l’evolució demogràfica i residencial entre els anys 2015 i 2024.

L’estudi constata que la població ha crescut més d’un 10% durant aquest període, per sobre de la mitjana catalana, mentre que el parc d’habitatges amb protecció oficial no ha seguit el mateix ritme. Actualment, aquests habitatges representen només el 1,82% del total a la demarcació, una xifra inferior a la mitjana de Catalunya (2,49%).

L’informe també posa de manifest una distribució desigual dels pisos protegits entre comarques. El Gironès concentra el 31% dels habitatges socials tot i tenir el 26% de la població, mentre que la Selva presenta un dèficit important, amb només el 16% dels pisos protegits malgrat concentrar el 23% dels habitants. La Garrotxa és la comarca amb la proporció relativa més alta.

Pel que fa a la construcció d’habitatge protegit, l’estudi recorda que la fi dels ajuts estatals a la promoció per a la venda (2013) va provocar una forta davallada de l’activitat. Tot i un lleuger repunt a partir del 2020, impulsat per cooperatives, promotors socials i els fons europeus Next Generation, les xifres continuen sent molt baixes.

Finalment, l’informe conclou que la manca d’habitatge social i protegit és un problema estructural que la normativa vigent no ha aconseguit revertir, i proposa reforçar les polítiques públiques, millorar la coordinació del planejament urbanístic i augmentar els recursos destinats a aquest tipus d’habitatge.

Font: API Girona